Hola! Sóc en Jamie (no Jaime, ni Yehmi, tot i que és habitual confondre’s).

Si ets aquí, és perquè t’ha picat la curiositat de saber què és això de TRESCOLORS. De moment, és un petit blog on m’he animat a escriure sobre les pel·lícules que veig i, especialment, sobre el cinema per veure al cinema.

Cada setmana, les nostres sales estrenen entre deu i catorze pel·lícules. Són moltes, sí, però les que aconsegueixen fer soroll són moltes menys i, quasi sempre, venen dels grans estudis: Sony, Universal, Paramount… Uns estudis que cada cop arrisquen menys i estan convertint el cinema en un refregit constant de seqüeles.

I la resta? Què passa amb totes aquelles pel·lícules que queden sepultades entre les grans estrenes? Són pitjors, o simplement no en sentim a parlar?

Boyhood, Her, Aftersun, Parásitos, La caza, Drive My Car, It Follows, Past Lives, Otra Ronda, El conde de Montecristo, La gran belleza… són només alguns exemples de grans pel·lícules que no van comptar amb un aparell mediàtic per destacar. Cada setmana, petites joies passen desapercebudes, i moltes vegades, perquè no sabem que existeixen.

Així doncs, per què no donar una oportunitat a pel·lícules originals? Vull que això sigui una finestra per parlar de cinema de qualitat, però també de cinema arriscat: del que costa molt de fer i distribuir, però que potser és un cinema més lliure.

El blog està dividit en tres apartats:

• ESTRENES, on cada divendres compartiré les noves pel·lícules més interessants (i menys conegudes) de la cartellera;
• CRÍTIQUES, que no necessita gaire explicació (i on, en un futur, tant de bo s’hi vagin sumant més veus);
• EL MILLOR, un rànquing totalment personal de pel·lícules que pots trobar actualment en algun cinema.

Si vols veure un cinema diferent, tant de bo et serveixi per decidir-te!

Et dono la benvinguda a TRESCOLORS!