Hi ha somnis que, de vegades, és millor no intentar convertir en realitat. Almenys això pensa la protagonista d’aquesta pel·lícula feel-good francesa titulada Les Musiciens quan es proposa fer realitat el somni inacomplert del seu pare: reunir quatre Stradivarius per a un concert únic, esperat pels amants de la música clàssica d’arreu del món. El problema arriba quan els quatre violinistes no semblen entendre’s ni quan toquen ni quan deixen els instruments de banda. Tindran pocs dies per deixar enrere les enveges, els egos i les diferències per trobar l’harmonia pròpia d’un quartet: ningú no destaca individualment; el que brilla és la música.

Aramís Fuster potser diria «Idiomas, querida», i no només perquè en aquesta pel·lícula es parli italià, sinó perquè explora què passa durant els primers mesos d’un pare de família de només quaranta anys que comença a perdre la memòria. Però el risc que els records desapareguin en qualsevol moment no impedeix que el protagonista prengui una decisió important: generar nous records amb el seu germà, amb qui fa anys que no es parla. Amb una segona meitat i un final profundament emotius, segons els qui ja l’han vista, aquesta pel·lícula et podria trencar el cor en el millor dels sentits.

Ningú no va imaginar mai que la vida de Robin Hood fos fàcil, però potser no ho va ser pels motius que tots pensàvem. En aquest western d’època, Hugh Jackman es posa en la pell d’aquest suposat heroi per revelar-nos que la seva veritable naturalesa era, en realitat, una altra: la d’un assassí despietat. Aquesta pel·lícula, distribuïda per A24 als Estats Units, comença quan el fals mite s’acosta a la vellesa i ha d’afrontar les accions del seu passat: la culpa i, sobretot, la set de venjança pel dolor que va deixar al seu pas. Si t’agraden els drames d’aventures ambientats a l’edat mitjana, aquesta pel·lícula és per a tu.

L’any 2021 es va estrenar Chavalas, una pel·lícula amb un repartiment de luxe (Carolina Yuste, Ángela Cervantes, Vicky Luengo i Elisabet Casanovas!) que tenia un missatge clar: elles podran marxar del barri, però el barri mai no podrà marxar d’elles. Potser és exactament això el que els passa a les seves directores, que, amb la seva segona pel·lícula, Hermanos, tornen al barri però, aquesta vegada, des d’un punt de vista adolescent i totalment masculí. De nou, la tensió entre l’oportunitat d’ascendir socialment i ser fidel a la colla amb què has crescut, barrejada amb els prejudicis no només pel fet de ser de barri, sinó també per ser d’origen marroquí.

Alguns el consideren cinema per fer la migdiada, però l’slow cinema té el seu encant. Aquest corrent, que defensa els plans llargs en què (aparentment) no passa gaire cosa, requereix una mica de paciència, però més d’una vegada el pòsit que deixen aquestes pel·lícules és superior al de moltes altres. En aquesta, l’actor Gael García Bernal es posa en la pell de Magallanes, el navegant portuguès que va trair el seu propi país a favor dels Borbons i que era conegut pel seu fort caràcter autoritari. Una pel·lícula estrenada a Cannes, amb una fotografia espectacular, que es proposa, sense complexos, desmuntar un mite.

Si fa uns mesos Your Name va tornar a les nostres sales amb un gran èxit, és probable que amb aquest clàssic de l’animació japonesa dels anys vuitanta passi exactament el mateix. La diferència és que Akira pertany a una generació anterior, que retrata el 2019 com un futur llunyà i distòpic en què la Tercera Guerra Mundial ja ha acabat i ha deixat un món en ruïnes. Sobre aquestes ruïnes condueix la seva moto Kaneda, líder d’una banda que, després de l’accident d’un amic seu, descobreix que aquest és posseïdor de l’atribut més cobejat pel govern. Una obra clau del cinema d’anime que ja és història i que es pot veure, per primera vegada, en 4K als cinemes. Imperdible.