Per Sant Jordi floreixen tants escriptors i lectors que viure de l’escriptura pot semblar fins i tot fàcil. Però la resta de l’any, les safates d’entrada de les editorials s’omplen d’escriptors que intenten tirar endavant la seva obra magna… sense aconseguir-ho. Per mostra, Hilario (Marcel Borràs), un escriptor de gairebé quaranta anys amb problemes d’ego i prejudicis envers els no lectors («Que us agradi llegir no us fa millors», deia María Pombo), que, després d’enamorar-se d’una dona que prefereix veure sèries a llegir, veu com la seva identitat creativa es capgira. Una comèdia dramàtica dirigida per dos argentins perfecta per tornar a la realitat post-dia del llibre.

Ja el 1968, Stanley Kubrick ens alertava d’una IA que teóricament mai fallava però acabava modificant el nostre destí. D’aquell 2001: Una odissea de l’espai, el francès Cédric Jiménez (Novembre) reprèn la llavor sembrada amb el terrorífic HAL 9000 per traslladar-nos a un 2045 distòpic en què una IA ha dividit la població de París en tres zones, segons la seva classe social. Amb ecos de Blade Runner, aquest policíac trist i violent amb estrelles del cinema francès com Gilles Lelouche, Louis Garrel o Adèle Exarchopoulos ens porta a un món en què hem deixat en mans de les màquines les decisions més nimies, però també les més transcendents. Us sona?

Fins a quin punt tenim interioritzada la mirada neocolonial? Per què creiem tenir drets sobre altres països, cultures o religions? En aquesta pel·lícula multipremiada (Cannes, SEMINCI…), un enginyer portuguès viatja a Guinea Bissau per desenvolupar una carretera que unirà el desert amb la selva. El descobriment que l’enginyer que el precedia va desaparèixer fa mesos el porta a un llarg i serpentejant viatge a un país inabastable, a barrejar-se amb la seva gent i a entendre les contradiccions d’una construcció que havia de millorar la vida de la seva gent… almenys, des de la mirada occidental. Sens dubte, una de les pel·lícules més suggerents i interessants de la setmana.

Maletes, imants, flaixos de mòbils i pisos turístics: aquesta podria ser la descripció de qualsevol ciutat europea avui dia. I, mentrestant, els mites i particularitats de cada ciutat sobreviuen, si tenen sort, convertits en postals; si no, acaben desapareixent. A Granada, o això almenys explica aquest documental, sobreviu l’esperit d’una d’aquestes llegendes, la del Chorrojumo, un gitano que, a finals del segle XIX, explicava històries sobre l’Alhambra als turistes que s’hi acostaven. El pintor Fortuny el va immortalitzar, i ara la directora granadina Lucía Selva el trasllada a la ciutat actual per retratar, barrejant allò oníric i allò real, la història d’una Granada que lluita per salvaguardar la seva identitat, com tantes altres ciutats.