Que un peó aconsegueixi fer escac i mat al rei sempre ens agrada. Internet va embogir quan Luigi Mangione es va prendre la justícia per la seva mà i va assassinar el CEO d’una important asseguradora de salut. Però als anys setanta, abans fins i tot d’Unabomber, un desconegut anomenat Tony Kritsis, que havia estat estafat per un banc, es va presentar a les oficines per segrestar a punta de pistola el fill del CEO. Un esdeveniment que va ser retransmès en directe per televisió i que porta al cinema el meravellós Gus Van Sant, i que protagonitza Bill Skarsgård per als qui asseguren que la veritable revolució no serà televisada.

La mort d’un familiar, una tragèdia propera inesperada… hi ha un moment de la teva infància en què la mort es creua en el teu camí. Una mirada encara innocent i fantasiosa comença a barrejar-se amb conceptes més adults que transformen la teva vida per sempre. En aquesta interessant dualitat es troba la història de Fuki, una nena d’onze anys que viu al Tòquio de 1987 i que, per circumstàncies familiars, es veu arrossegada cap a una maduresa prematura. La màgia, la fantasia, la solitud, el joc i el dol: tot això es barreja en aquesta pel·lícula seleccionada al festival de Cannes i que, si et va emocionar Estiu 1993, pot ser la teva pel·lícula de la setmana. Per no perdre-se-la.

Alguna vegada has somiat que et tocava la loteria? Que et queia del cel una herència inesperada? Si acostumes a tenir somnis monetaris, aquesta història real et pot fer despertar de cop. La meravellosa Isabelle Huppert interpreta la multimilionària hereva de l’imperi de cosmètica L’Oréal que, quan coneix un jove i atractiu fotògraf, comença a viure una segona joventut. Però quan algú té un imperi tan gran, tot pot no ser el que sembla: es tracta d’una història d’amor sincera o darrere del jove s’hi amaga un paràsit que pretén quedar-se amb tota la seva fortuna? Una història que va commocionar França i que va tenir fins i tot conseqüències polítiques.

Des de França ens arriba també aquest peculiar drama que transcorre a la Ucraïna dels anys 40. Amb la invasió de l’Alemanya nazi, milers de persones van haver de fugir o refugiar-se en llocs inhòspits. És el cas d’en Hugo, un nen de dotze anys que, per evitar la deportació, troba un amagatall al lloc més inesperat: un armari. No és un qualsevol, sinó un situat al bordell d’una amiga de la seva mare, que promet protegir-lo i ajudar-lo. En un ambient de tanta repressió, injustícia i tristesa, la dona i el jove preadolescent estableixen una amistat inesperada que canviarà les seves vides per sempre. Una història de llum en plena foscor.

El teatre més físic, la dansa o el circ hipnotitzen perquè treuen el nostre costat més animal, carnal i, d’alguna manera, sincer. Però el procés de creació d’una peça d’aquestes disciplines pot ser un repte enorme, sobretot quan té implicacions polítiques i està creada de manera col·lectiva. És el cas de Baro d’evel, una companyia de circ francesa que té l’actor Oriol Pla com un dels seus integrants i que ha girat per tota Europa. Aquest documental presentat al festival barceloní D’A segueix la creació d’una de les seves peces (Qui som?), que porta la parella sentimental i professional que lidera la companyia a un procés d’introspecció que els farà qüestionar els fonaments de la seva vida i la seva manera d’enfocar l’art.