Perdoneu que comenci amb una cursileria, però sí, mai no és tard per seguir el camí del teu cor. El problema és que, de vegades, en el nostre món, un acte d’alliberament ve acompanyat de conseqüències injustes, que converteixen aquesta alegria nova en un gust més amarg. A Love Me Tender, la protagonista explica al seu exmarit que està mantenint relacions amb dones i, poc després, una decisió judicial inexplicable li arrabassa la custòdia del seu fill. Un drama sobre el desig i el dolor, amb una veu en off directa i sense lirismes, pròpia d’una protagonista imperfecta en plena lluita per recuperar el seu fill que, alhora, no pot evitar exercir la seva llibertat.

La premissa d’aquesta pel·lícula basada en fets reals és gairebé impossible de creure: som al 1943, a Alemanya, amb Hitler encara al poder però amb una sensació creixent que mig món vol acabar amb ell. La seva por el porta a decidir reunir un grup de dones (entre les quals hi ha la protagonista, Rosa) per portar-les a una caserna i fer que provin el seu menjar. L’objectiu: descartar que estigui enverinat. Jugant-se la vida amb cada àpat, aquest thriller dramàtic segueix les històries paral·leles d’aquest grup de dones que desitgen en secret acabar amb el Führer per recuperar la llibertat de poder tornar a viure (i també menjar) en pau.

Si per alguna cosa considero que aquest blog té sentit és per descobrir joies ocultes que podrien passar perfectament desapercebudes al nostre cinema. I veient el tràiler de Dos días, no em queda altra opció que recomanar aquest drama sobre la vellesa que es va endur el premi del públic al Festival de Màlaga i que té un argument tan divertit com tendre: quan José Antonio, un home de gairebé noranta anys, surt a pescar amb la seva barca amb el seu amic Mindo i es queden sense gasolina, queden atrapats durant dos dies al mig del mar. Mentre tota la seva família els busca a la costa, ells viuen les 48 hores més inesperades i boniques dels seus últims anys, en què parlen de tot el que han viscut i també, per què no, de tot allò que encara els queda per viure.

Recentment estrenada a Filmin, La hija pequeña mostrava el complex despertar lèsbic d’una adolescent musulmana a la nit parisenca. Tres mujeres podria ser una mena de continuació: aquí, la seva protagonista, una jove que viu a la capital francesa, viatja al seu Tunis natal per la mort del seu oncle i es retroba amb una família que desconeix completament la seva orientació sexual. I això no és tot: aviat s’adona que un misteri envolta la vida (i sobretot la mort) del seu oncle, una pregunta que l’obligarà a confrontar els secrets més ben guardats d’una família plena de silencis.