Al Cannes d’aquest any hi havia molta expectació per Fjord, la nova pel·lícula d’aquest cineasta romanès que, per la reacció de la crítica i del públic, sembla continuar en plena forma. Però al Cannes de fa dinou anys va aconseguir alçar-se amb la Palma d’Or amb 4 mesos, 3 setmanes, 2 dies, una pel·lícula ambientada a la Romania comunista de 1987 sobre el calvari d’una dona per aconseguir avortar en un país dictatorial que li ho prohibeix. Una pel·lícula realista i sòrdida que, tot i no fer-ho, sembla gairebé transcórrer en temps real i que recomano com a imprescindible.

Aquesta és, probablement, la pel·lícula més especial d’aquesta llista, la més inclassificable i també una de les meves preferides. Gràcies a l’estrena a Cannes de la seva pel·lícula Teenage Sex and Death at Camp Miasma em vaig animar a veure El brillo de la televisión (I Saw the TV Glow), una faula a l’estil Donnie Darko sobre dos adolescents amb pocs amics als quals els uneix la mateixa obsessió per un programa de televisió dels anys 90. Un cinema sensorial, amb una música, una fotografia i un tractament del color hipnòtics, que és un viatge a aquella soledat i nostàlgia adolescent en què els teus ídols televisius, per més estranys que siguin, es converteixen en el teu refugi per transformar la teva identitat. Com he pogut trigar tant a veure aquesta pel·lícula?

Tot i que molts diuen que sembla haver relliscat amb la pel·lícula que ha presentat a Cannes, Historias paralelas, el cineasta iranià em va encantar a Un héroe, una pel·lícula del 2021. La premissa és la següent: un home que compleix condemna a la presó surt, un cap de setmana, amb permís i es troba una bossa plena de bitllets. En lloc de quedar-se els diners, amb els quals podria pagar la seva pròpia fiança i ser lliure, decideix tornar-los al seu propietari, sense saber que es ficarà en un embolic de proporcions immenses. El cineasta iranià aconseguia aquí teixir un guió en què el personatge es troba cada cinc minuts davant d’un dilema moral. Un cineasta capaç de posar en qüestió el nostre sistema de valors. Está disponible a Prime.

Sincerament, acabar una pel·lícula com Passages se’m va fer complicat: el seu protagonista és tan odiós que desitjaries que tingués un petit accident mortal a l’escena següent. Però precisament aquí rau la gràcia d’aquesta pel·lícula, ambientada en el París més bohemi i amb unes interpretacions meravelloses, que retrata un aspirant a director de cinema amb un ego que no li cap per la porta i que —per desgràcia i com passa a la vida real— aconsegueix entabanar diversos homes (i dones) del seu entorn. Una pel·lícula plena de sexe i de conductes tòxiques per ensenyar a aquell amic o amiga encegat per amor. Disponible a Filmin.

L’actriu Léa Seydoux ja és una estrella internacional (Malditos bastardos, La vida de Adèle…) i aquest any protagonitza una de les pel·lícules més divisives de Cannes, The Unknown, del guionista d’Anatomía de una caída. Mentre esperem la seva estrena a sales, proposo recuperar una pel·lícula que protagonitzava ella juntament amb Viggo Mortensen anomenada Crímenes del futuro. Dirigida per l’inigualable David Cronenberg, la pel·lícula està ambientada en una distopia en què els seus protagonistes muten el cos i es tatuen els òrgans, a mig camí de convertir-se en cíborgs. En una societat cada vegada més dependent de la tecnologia, aquesta pel·lícula tan misteriosa i estranya com el millor cinema del director canadenc és un viatge fascinant.

All of a Sudden ha estat la primera gran revelació d’aquest festival de Cannes, i ho ha fet amb una pel·lícula de 3 hores i 15 minuts de durada. I és que aquest cineasta japonès, com ja va demostrar a Drive My Car, la seva anterior pel·lícula presentada a Cannes, és capaç de crear un cinema hipnòtic en què jo personalment em quedaria a viure, sense importar la duració. Amb una banda sonora i una fotografia increïbles, explica la història d’un director de teatre que, mentre prepara l’adaptació de L’oncle Vània, inicia un vincle inesperat amb la seva xofer, una dona de poques paraules. Si t’encanta la literatura de Murakami (és una adaptació d’un relat seu) i tens tres horetes de no res, estàs de sort: està disponible a Filmin.

T’encanten els museus però estar tres hores dret et cansa? Cap problema, pots posar-te una pel·lícula de Pawlikowski, que ve a ser com veure una successió de quadres d’una bellesa única, però sense moure’t de la butaca. Però alerta!, no tot és la forma: darrere de les seves pel·lícules s’hi amaga la capacitat de crear una atmosfera única per explicar les conseqüències de la Segona Guerra Mundial a Europa, com a Fatherland, la pel·lícula que ha presentat a Cannes. El 2014 el cineasta va estrenar Ida, que explica la història d’una aspirant a novícia que ha de deixar el convent per descobrir el seu passat de la mà de la seva tia, una dona que no té res a veure amb els ideals religiosos de la jove. Un viatge només d’anada cap a un passat del qual ja no podrà escapar. La pots veure a Filmin.